Technoromantisme Galerie
Gallery Rien de spécial Nothing special projets & pdf DVDREMIX DVDREMIX en Theorie Theory Contact
Installació del projecte línies: del 7 al 19 de setembre de 1989
Stéphan Barron i Sylvia Hansmann són una parella dartistes vinculats a les noves tecnologies. Generalment, velliculen tot el seu proces creatiu a través daparells de telecommunicació.
LStéphan, des de lany 1983, està immers en projectes dàmbit internacional, com ara Thaon/New York o Orient Express ambdós fets lany 1987. Ja sigui per TV satèl.lit, tele-vídeo o ordinador, Barron organitza jornades de treball i cites de relació i interacció entre artistes darreu del món, " connectats " per via tecnològica.
Sylvia Hansmann, marcada per una, trajactòria més individualista, projecta el seu treball creatiu cap a una intervenció de lespai més local, on manifesta les empremtes del pas del temps sobre alteracions " in situ " de caràcter natural, com ara la instal.lació " Llocs a determinar ", realitzada en un supermercat destruït per un incendi, a Herouville St. Clair, lany 1987.
De linterès per lexploració del potencial de la comunicació a nivell planetari (Barron) i de la recerca dobjectes testimonials (Hansmann) va sorgir la intenció de treballar junts en un projecte espacial.
El projecte Línies és la formalització duna idea genèrica sobre el concepte del traç, concebut en la seva més mínima expressió: la línia. Sembla que la inspiració del concepte va sorgir duna visita a les coves prehistòriques de la Dordonya, a França. Aquelles pintures primitives els van fer reflexionar sobre els primers símbols de lhome: representacions de lespai i del temps, concretades. I, daquesta manera i com ja hem dit, van triar per al seu projecte la línia, i, per simplicitat, la línia recta.
Amb el plantejament teòric format, i com a persones del s. XX, només els calia adequar la idea a un projecte modern i amb referències i connotacions reals. I va ser en el Meridià de Greenwich on van trobar la materialització real del que representa una linia en sentit abstracte.
La referència geogràfica del Meridià de Greenwich, doncs, solucionava el problema de la representació espacial, sobretot tenint en compte que aquest Meridià, el grau zero de longitud sobre la Terra, marca una referència dordre quasi universal. Tragant sobre el mapa una linia recta per on passa el Meridià, Barron i Hansmann van fer el recorregut amb cotxe, des del Canal de la Mànega (Deauville) fins a Castelló de la Plana. I a través de telefaxs transmetien imatges puntuals dels llocs per on crenaven el Meridià, a diversos punts dEuropa: ESPAIS-Centre dArt Con-temporani (Girona), Ars Electrònica (Linz-Austria), Institut Francès de Colònia (Alemanya), Galeria Alain Oudin (París), Galeria dArt Contermporani La Criée (Rennes-França), Casa de Cultura (Amiens-França), Museu dArt Modern de Ceret (França) i Museu de Coutances (Canal de la Mànega).
Els faxs (sistema de telecomunicació per imatge fotocopiada) instal.lats a cadascun daquests centres rebien una seqüència de paper lineul que restablia el significat de la recta, assimilada amb el Meridià. Així, sestablia un lligam entre la línia imaginària que forma el Meridià, la línia real que els artistes traçaven amb el viatge i la línia seguida de paper que es rebia en aquests vuit punts.
Així doncs, a ESPAIS es va instal.lar un fax del 7 al 19 de setembre, els dies que durava el recorregut. I el dia 21, de tornada a Castelló, van venir a recollir e material emès, a fer les confrontacions amb el que havien enviat als altres llocs i a explicar el reccorregut i el perquè daquest " viatge ".
El procés de treball era el següent: visitaven dos punts concrets cada dia i en feien fotografies, gràfiques i composicions que al vespre i des de lhotel anaven transmetent a cacta lloc. En total, 85 images per a cada centre, o sigui 85 multiplicades per 8, ja que moltes vegades les imatges eren diferents per a cada lloc de recepció. Tot un munt de paper que "ens explica" el Meridià. Tota una experiència sorprenent i estimulant. La ciència com a recurs del lliure estat de la creació daquests dos incansabes viatgers que han anat a cercar la realitat duna imaginària però present. I perquè ens ho creguem ens nhan dut les proves.
Anna Capella
Espais Centre dArt Contemporani
Xerrada i colloqui: 21 de setembre de 1989