Technoromantisme

Galerie

Gallery Rien de spécial Nothing special projets & pdf DVDREMIX DVDREMIX en Theorie Theory Contact

 

 

Installació del projecte línies: del 7 al 19 de setembre de 1989

 

Stéphan Barron i Sylvia Hansmann són una parella d’artistes vinculats a les noves tecnologies. Generalment, velliculen tot el seu proces creatiu a través d’aparells de telecommunicació.

L’Stéphan, des de l’any 1983, està immers en projectes d’àmbit internacional, com ara Thaon/New York o Orient Express –ambdós fets l’any 1987. Ja sigui per TV satèl.lit, tele-vídeo o ordinador, Barron organitza jornades de treball i cites de relació i interacció entre artistes d’arreu del món, " connectats " per via tecnològica.

Sylvia Hansmann, marcada per una, trajactòria més individualista, projecta el seu treball creatiu cap a una intervenció de l’espai més local, on manifesta les empremtes del pas del temps sobre alteracions " in situ " de caràcter natural, com ara la instal.lació " Llocs a determinar ", realitzada en un supermercat destruït per un incendi, a Herouville St. Clair, l’any 1987.

De l’interès per l’exploració del potencial de la comunicació a nivell planetari (Barron) i de la recerca d’objectes testimonials (Hansmann) va sorgir la intenció de treballar junts en un projecte espacial.

El projecte Línies és la formalització d’una idea genèrica sobre el concepte del traç, concebut en la seva més mínima expressió: la línia. Sembla que la inspiració del concepte va sorgir d’una visita a les coves prehistòriques de la Dordonya, a França. Aquelles pintures primitives els van fer reflexionar sobre els primers símbols de l’home: representacions de l’espai i del temps, concretades. I, d’aquesta manera i com ja hem dit, van triar per al seu projecte la línia, i, per simplicitat, la línia recta.

Amb el plantejament teòric format, i com a persones del s. XX, només els calia adequar la idea a un projecte modern i amb referències i connotacions reals. I va ser en el Meridià de Greenwich on van trobar la materialització real del que representa una linia en sentit abstracte.

La referència geogràfica del Meridià de Greenwich, doncs, solucionava el problema de la representació espacial, sobretot tenint en compte que aquest Meridià, el grau zero de longitud sobre la Terra, marca una referència d’ordre quasi universal. Tragant sobre el mapa una linia recta per on passa el Meridià, Barron i Hansmann van fer el recorregut amb cotxe, des del Canal de la Mànega (Deauville) fins a Castelló de la Plana. I a través de telefaxs transmetien imatges puntuals dels llocs per on crenaven el Meridià, a diversos punts d’Europa: ESPAIS-Centre d’Art Con-temporani (Girona), Ars Electrònica (Linz-Austria), Institut Francès de Colònia (Alemanya), Galeria Alain Oudin (París), Galeria d’Art Contermporani La Criée (Rennes-França), Casa de Cultura (Amiens-França), Museu d’Art Modern de Ceret (França) i Museu de Coutances (Canal de la Mànega).

Els faxs (sistema de telecomunicació per imatge fotocopiada) instal.lats a cadascun d’aquests centres rebien una seqüència de paper lineul que restablia el significat de la recta, assimilada amb el Meridià. Així, s’establia un lligam entre la línia imaginària que forma el Meridià, la línia real que els artistes traçaven amb el viatge i la línia seguida de paper que es rebia en aquests vuit punts.

Així doncs, a ESPAIS es va instal.lar un fax del 7 al 19 de setembre, els dies que durava el recorregut. I el dia 21, de tornada a Castelló, van venir a recollir e material emès, a fer les confrontacions amb el que havien enviat als altres llocs i a explicar el reccorregut i el perquè d’aquest " viatge ".

El procés de treball era el següent: visitaven dos punts concrets cada dia i en feien fotografies, gràfiques i composicions que al vespre i des de l’hotel anaven transmetent a cacta lloc. En total, 85 images per a cada centre, o sigui 85 multiplicades per 8, ja que moltes vegades les imatges eren diferents per a cada lloc de recepció. Tot un munt de paper que "ens explica" el Meridià. Tota una experiència sorprenent i estimulant. La ciència com a recurs del lliure estat de la creació d’aquests dos incansabes viatgers que han anat a cercar la realitat d’una imaginària però present. I perquè ens ho creguem ens n’han dut les proves.

Anna Capella

Espais Centre d’Art Contemporani

Xerrada i colloqui: 21 de setembre de 1989